Segons la web del propi Concurs, sí:
dissabte, 11 de setembre del 2010
dilluns, 19 de juliol del 2010
El món al revés
Autèntic ambient de Santes el dissabte a Llavaneres. Sí, sí, ambient de Santes-Santes, sí, aquell ambientasso del dia 27 a la sortida de l'Ofici, aquell matí en que cal fer números per muntar la pinya del putu pilar. Ja veus tu, a quatre dies de poder escriure una pàgina que fa més de quinze anys que no ha escrit ningú i mira'ns, amb mandres i ganduleries.
Que raros que som collons, clavadets al nostre pilar de sis, que al local fa virgueries i després li fot una mandra enorme sortir a veure món i, si hi surt, ens surt destrempat i figaflor. Doncs això, que som raros: o coneixeu alguna altra colla que porti a plaça menys de la meitat de la gent que érem a assaig? A veure si encara resultarà que l'autèntic líder de la Colla, el referent, és en Juanca; sí, el del formatge guarit.
Però bueno, sembla que això de les coses rares és general: La Vella contemporitzant, fet-se la prudent i apretant només per la seva festa major (pas a pas, pis a pis?). Vilafranca fent més castells que comunicats de premsa. Els Minyons lluitant i descarregant tots els seus castells a la vallenca. Els Capgrossos encapçalant el rànking de llenyes. En Montilla encapçalant una manifestació independentista. Espanya guanyant un Mundial.
El món al revés.
Fent possible l'impossible.
Aneu-hi pensant de cara a diumenge.
divendres, 9 de juliol del 2010
dimecres, 23 de juny del 2010
Eufòria
Veure acomplir-se el somni que has perseguit tants anys. L'explosió de satisfacció pel final feliç de tanta feina i tantes proves i tantes hores al local. La sensació de ser el rei del món, de treure de dins la ràbia i la mala llet acumulada quan les coses no surten. El goig de fotre un crit immens i rebentar-ho tot, alçar els braços enlaire, tancar el puny i cridar que sí, que has pogut amb el pilar de sis i que en vols més. Més canya, més batalla, que aquí l'esperes, desafiant.
Paraules, paraules i paraules. Com sempre, una imatge val més que mil paraules.
La viva imatge de l'eufòria:
Paraules, paraules i paraules. Com sempre, una imatge val més que mil paraules.
La viva imatge de l'eufòria:
dijous, 17 de juny del 2010
Capgrossos 2020
No em pregunteu com, però navegant per internet he trobat un número del Tirant lo Blau del 2020, que pel que sembla igual és la data del proper número, visto lo visto. Així per sobre, destaquen algunes notícies:
- S'inicia la temporada amb la diada de l'aniversari del local i, com a acte central, s'inaugura el nou pany del vestuari dels homes. El president fa un emotiu discurs sobre la importància d'aquesta fita i anuncia novetats sucoses pel proper any, com l'adquisició d'una escombra. Talla la cinta Esperanza Aguirre, nova presidenta de Caixa Laietana.
- Es consolida en el món casteller la forma capgrossa de manar un castell, amb un equip format pel cap de colla, l'Enric Canal i tots els caps de colla anteriors. En Martí Esquerra excusa la seva absència.
- La tècnica convenç en Joan Àlvarez per a que continuï un any més, que aquest sí que serà l'últim i que només haurà de fer el tres. També algun cinc. I algun quatre. A part de la torre, clar.
- El conveni amb l'IMSERSO permet establir Torremolinos i Benidorm com destins fixos dels viatges de la colla, enmig del goig de les darreres noves fornades de castellers, que llacen les seves dentadures i pròtesis enlaire com a símbol de celebració.
- Després d'instal·lar les trompetes de megafonia al pati, i puja les reixes fins als cinc metres, en Toru considera que ja ha arribat el moment de muntar les dutxes de gas.
- En Juanca s'anima i renova les cartes, els polos dels cambres i fot els topos del rètol del bar encara més grossos i anuncia que està en tràmits per canviar el dia menys pensat l'oli de fregir les patates.
- Tot i haver posat aixecador a assaig a la torre de nou amb folre i manilles, la tècnica considera que encara falten entre 16 i 17 persones més al pati per assajar-la en condicions. S'anuncia una potent campanya de reclutació. De cara a l'any vinent. O a l'altre.
- L'Enricma torna a fer castells però ho deixa abans de Sant Jordi. Torna per l'Aniversari i se'n torna a anar a la tercera ronda, aquest cop per pixar. Pel Concurs millora la seva pròpia marca marxant i tornat un total de set vegades.
dijous, 15 d’abril del 2010
Llista de la compra
Comanda de cara a Sant Jordi:
- Queviures: Olives trencades
- Fruites i verdures: Més munia-tos
- Pastisseria: Bachs
- Pirotècnica: 1 xino
- Joguines: 1 osito
- Artesania: Boixets
- Música: algun dels Abba
- DVD: la última de l'Shrek
dijous, 25 de març del 2010
Fregant el travesser
Aquest 2010 ha començat potent pels (ex?)capgrossos esportistes, escrivint la lletra petita de la història. Al gener l'Oriol Feliu disputava amb el CH Mataró la final de la copa continental d'hoquei sobre patins, i uns dies després la Roser Tarragó i la Marta Bach feien saltar la sorpresa arribant amb el CN Mataró a la final de la Copa de la Reina de waterpolo. I al cap de poc en Bernat Buscà enfilava cap a Vancouver com a preparador físic de l'Ander Mirambell, el primer calellenc-maresmenc-català-espanyol que es classificava per la competició olímpica d'skeleton.
Espectacular, capgrossos de pura cepa: perquè han treballat dur als entrenaments. Com els Capgrossos. Perquè s'hi dediquen amb la màxima il·lusió,. Com els Capgrossos. I perquè sí, perquè han tocat amb els dits l'elit, però no, al final, no. Com els Capgrossos.
I sí, ja ho sabem que igualment venen els reconeixements amb els típics tòpics (amb el cap ben alt, històric, amb honor, tot un èxit, història...), però a aquestes alçades ja no volem ser el paio simpàtic de la classe ni volem que les ties ens diguin que és-que-prefereixo-que-seguim-sent-només-amics. A aquestes alçades el cos ens demana una altra cosa, ja ens entenem.
Espectacular, capgrossos de pura cepa: perquè han treballat dur als entrenaments. Com els Capgrossos. Perquè s'hi dediquen amb la màxima il·lusió,. Com els Capgrossos. I perquè sí, perquè han tocat amb els dits l'elit, però no, al final, no. Com els Capgrossos.
I sí, ja ho sabem que igualment venen els reconeixements amb els típics tòpics (amb el cap ben alt, històric, amb honor, tot un èxit, història...), però a aquestes alçades ja no volem ser el paio simpàtic de la classe ni volem que les ties ens diguin que és-que-prefereixo-que-seguim-sent-només-amics. A aquestes alçades el cos ens demana una altra cosa, ja ens entenem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

