dilluns, 23 de febrer del 2009

Per Carnaval cada ovella al seu corral


És ben curiós que sigui justament ara que marxem a l'altra banda de la ciutat quan comencem a tenir unes relacions tan estretes amb els que durant molts anys han estat els nostres veïns davant per davant. Fins fa poc, tot el contacte amb la Sala Cabañes es limitava a la cursa de carrosses que cada 5 de gener es disputa pels carrers de Mataró i que de forma inflexible cada any guanya el rei ros (els Capgrossos ens hem d'aconformar sempre entre la segona i la penúltima posició).

Que dues de les grans entitats del Mataró-de-tota-la-vida col·laborin pot ser tan un símptoma de bona sintonia com d'atonia: forçar la barreja perquè "aquí ja ens tenim massa vistos", sempre les mateixes idees, les mateixes cares, les mateixes bromes, l'Assumpta venent tíquets i en Ramon fent de porter amb la seva gorra de mariner.

La qüestió serà aprofitar la simbiosi i que els de la Sala ens ensenyin, per exemple, a fer cara de patiment durant els castells, amb interpretacions als més pur estil vallenc per fer xalar de valent el públic. Nosaltres els podem deixar l'Enric Canal per a que els hi munti una mica les escenes de multituds dels Pastorets, que sempre surten molt desordenats.

I això només serà el principi: ben aviat muntarem una novillada amb la Momerota i la Momeroteta, una sortida hípica per les cinc sènies amb els Cavallets i un Tuppersex amb la Geganta i la Toneta.

Jo aquest any, com que no tenia gaires ganes de baixar a Mataró, em vaig disfressar de Martí Esquerra i, lògicament, em vaig quedar a casa.

dimarts, 17 de febrer del 2009

Capgrossos a ritme de rock (òdrom)

La setmana passada vaig aprofitar que baixava a Mataró per passar-me pel local, a veure si trobava algú per fer-la petar una mica (això de l'hivern es fa llarg) i de passada fer-hi una ullada a la nova perla del local, el rocòdrom, gairebé la vuitena meravella del món en paraules d'en Carles Guanyabens a l'assemblea de l'altre dia.

És realment una bona notícia això de que el jovent s'arromangui i s'espavili a trobar idees i recursos per tirar endavant aquestes idees. També eren veinteanyerus els que van engegar la Colla, però d'això ja en fa gairebé tres lustres, tal com es cuida de demostrar l'alopècia i el sobrepes. Per no parlar dels que per aquella època ja no recordàvem els vint anys i que avui vivim amenaçats per l'arruga i el colesterol.

Com dia, en el cas dels Capgrossos és encara més bona notícia que la saba nova ampliï el grup dels currantes. I dic, ampliï, no que subsitueixi ni rellevi, sinó que aporti la seva trempera, potser fins i tot aquell punt d'irreflexió els anys, l'experiència i la rutina ens han fet perdre.

Fins el moment el projecte només ha tingut etapes engrescadores: les fotos, el calendari, el muntatge del rocòdrom... ara li toca el torn al dia a dia, segurament la part més complexa però també la que pot ser fonamental per donar vida a aquest local que, de moment, encara no acabem de fer nostre del tot. Cal que s'ho currin bé per a que tot plegat no quedi en quatre plafons fent nosa a la paret del cub d'assaig. A propòsit, jo no hi entenc gaire, d'escalada, però crec que hagués estat bé posar-hi alguna presa més.

I posats a ser crítics, és una pena aquesta decoració rollo mural de casal d'estiu que han fotut als plafons del roco. Amb lo maca que hagués quedat una ampliació a tutiplen de qualsevol foto d'alguna de les paies que surten al calendari. Tindríem el local ple cada dia, segur.

dimecres, 4 de febrer del 2009

Assaig de càntic a la Sala Cabañes

Ara que veig que al fòrum dels Capgrossos es posa de moda la literatura, jo també faré la meva aportació.

Avorrit fins les entranyes,
mig a les fosques i gelat,
aquest dissabte l'he passat
tancat a la Sala Cabanyes.

No fou gran cosa, l'espectacle:
tot de paios avorrits
anant xerrant pels descosits
i adormint al respectable.

Collons, vaig pensar jo,
han canviat molt, els Pastorets
sense el Jonàs ni el Lluquet
ni el Mataties ni el Rovelló.

A Satanàs no el vaig veure, tampoc,
ni l'arcàngel Sant Gabriel,
només un paio sense un pèl
que parlava a poc a poc.

Es veu que era el cap de colla,
seguit de tresorer i president.
Passat més de tres hores la gent
n'estàvem fins a la polla.

Com que de parlar en veu alta
tots 'nem una mica peixos,
sempre parlen els mateixos,
encara que no faci falta.

I surt aquell, el del magisteri,
donant paraules al vent
i entre mig la pobre gent
aplaudint sense criteri.

I així què? voltarem per les espanyes
mostrant els nostres castells
o al local ens farem vells
empaitant les mussaranyes?

Ai! si, déus del cel, finalment
es confirmés la sortida,
la polèmica serà servida
pel punt de retrobament.

Tornaran a sortir a la palestra
els del llinatge diví,
els autoanomenats emtiví,
per dirigir-nos amb mà destra

i encara que es surti amb avió,
es mouran totes les peces
per sortir des de Les Tereses
enderrocant mig Mataró.

Esperava que els crítics del fòrum
parlessin, per una vegada,
però, com sempre que hi ha quòrum,
fan mutis i tuf de cagarada.

En fi, què en farem d'aquests minyons
que només per pataleta
amb internet fan la punyeta
només per tocar els collons.

Al final res, ni campanyes
ni estratègies ni artimanyes,
només quatre pelacanyes
dormits a la Sala Cabañes.


.