dimarts, 17 de febrer de 2009

Capgrossos a ritme de rock (òdrom)

La setmana passada vaig aprofitar que baixava a Mataró per passar-me pel local, a veure si trobava algú per fer-la petar una mica (això de l'hivern es fa llarg) i de passada fer-hi una ullada a la nova perla del local, el rocòdrom, gairebé la vuitena meravella del món en paraules d'en Carles Guanyabens a l'assemblea de l'altre dia.

És realment una bona notícia això de que el jovent s'arromangui i s'espavili a trobar idees i recursos per tirar endavant aquestes idees. També eren veinteanyerus els que van engegar la Colla, però d'això ja en fa gairebé tres lustres, tal com es cuida de demostrar l'alopècia i el sobrepes. Per no parlar dels que per aquella època ja no recordàvem els vint anys i que avui vivim amenaçats per l'arruga i el colesterol.

Com dia, en el cas dels Capgrossos és encara més bona notícia que la saba nova ampliï el grup dels currantes. I dic, ampliï, no que subsitueixi ni rellevi, sinó que aporti la seva trempera, potser fins i tot aquell punt d'irreflexió els anys, l'experiència i la rutina ens han fet perdre.

Fins el moment el projecte només ha tingut etapes engrescadores: les fotos, el calendari, el muntatge del rocòdrom... ara li toca el torn al dia a dia, segurament la part més complexa però també la que pot ser fonamental per donar vida a aquest local que, de moment, encara no acabem de fer nostre del tot. Cal que s'ho currin bé per a que tot plegat no quedi en quatre plafons fent nosa a la paret del cub d'assaig. A propòsit, jo no hi entenc gaire, d'escalada, però crec que hagués estat bé posar-hi alguna presa més.

I posats a ser crítics, és una pena aquesta decoració rollo mural de casal d'estiu que han fotut als plafons del roco. Amb lo maca que hagués quedat una ampliació a tutiplen de qualsevol foto d'alguna de les paies que surten al calendari. Tindríem el local ple cada dia, segur.