És ben curiós que sigui justament ara que marxem a l'altra banda de la ciutat quan comencem a tenir unes relacions tan estretes amb els que durant molts anys han estat els nostres veïns davant per davant. Fins fa poc, tot el contacte amb la Sala Cabañes es limitava a la cursa de carrosses que cada 5 de gener es disputa pels carrers de Mataró i que de forma inflexible cada any guanya el rei ros (els Capgrossos ens hem d'aconformar sempre entre la segona i la penúltima posició).
Que dues de les grans entitats del Mataró-de-tota-la-vida col·laborin pot ser tan un símptoma de bona sintonia com d'atonia: forçar la barreja perquè "aquí ja ens tenim massa vistos", sempre les mateixes idees, les mateixes cares, les mateixes bromes, l'Assumpta venent tíquets i en Ramon fent de porter amb la seva gorra de mariner.
La qüestió serà aprofitar la simbiosi i que els de la Sala ens ensenyin, per exemple, a fer cara de patiment durant els castells, amb interpretacions als més pur estil vallenc per fer xalar de valent el públic. Nosaltres els podem deixar l'Enric Canal per a que els hi munti una mica les escenes de multituds dels Pastorets, que sempre surten molt desordenats.
I això només serà el principi: ben aviat muntarem una novillada amb la Momerota i la Momeroteta, una sortida hípica per les cinc sènies amb els Cavallets i un Tuppersex amb la Geganta i la Toneta.
Jo aquest any, com que no tenia gaires ganes de baixar a Mataró, em vaig disfressar de Martí Esquerra i, lògicament, em vaig quedar a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada