Veure acomplir-se el somni que has perseguit tants anys. L'explosió de satisfacció pel final feliç de tanta feina i tantes proves i tantes hores al local. La sensació de ser el rei del món, de treure de dins la ràbia i la mala llet acumulada quan les coses no surten. El goig de fotre un crit immens i rebentar-ho tot, alçar els braços enlaire, tancar el puny i cridar que sí, que has pogut amb el pilar de sis i que en vols més. Més canya, més batalla, que aquí l'esperes, desafiant.
Paraules, paraules i paraules. Com sempre, una imatge val més que mil paraules.
La viva imatge de l'eufòria:
Paraules, paraules i paraules. Com sempre, una imatge val més que mil paraules.
La viva imatge de l'eufòria:
3 comentaris:
l'iniesta creant escola! jaja.
Moltes felicitats al segon del pilar de 6, va estar molt bé , al igual q la resta del pilar. Felicitats!
Cigaló et descuides tota la base que va crear al Gimnàs d'Argentona.
Del pilar, llàstima el pes del terç, si hi hagués el terç de l'any passat encara aniria més sobrat!
Pensa que el nano al 1996 feia el pilar de quatre caminat i portava l'Eloi i en Pau Bach! amb això t'ho dic tot!
Publica un comentari a l'entrada