La feina ben feta, ni té frinteres ni té roval

Suposo que aquest pseudo-espectacle que es va muntar a Valls l'altre dia devia ser per celebrar la proclamació dels castells com a Patromoni Immaterial. Segurament muntar un tinglado d'aquests deu ser complicat (a part de costar un ou de la cara), però com deia la meva iaia: manolete, si no sabes torear pa qué te metes?

M'ho podran vendre com la gran festa castellera, però tot plegat fotia un tuf a rendir pleitesía que tombava. Que et deixin plantar un cony de pilar a la plaça del Blat potser posa calent a algun mitòman innocent. Però el rotllo ja va de sado-maso quan et toca menjar-te tres hores d'un simulacre de cercavila gelat pel barri vell de Valls (que és un rato maco, eh?, maco perquè sí). Quan a la plaça (??) no hi ha lloc per moure's. I sobretot, quan et toca fer el passadís per a que passin les colles amfitriones. Cutre si està fet exprés i doblement cutre si va ser un problema d'organització.

Es pot treure alguna conclusió de tot plegat? Doncs, com a mínim, com és d'important per les colles aconseguir que vaig entrant gent nova: només aconseguint que entrin nous castellers es podran assegurar d'aquí a deu anys un mínim de pardillos per les properes decennals. Perquè als que vam llepar aquest 2011, em sembla que el 2021 tenim previst un dinar familiar o partit de bàsquet dels nens.


I els Capgrossos, estel·lars, còmodament situats a la 38a posició del rànking, marededéusinyó, que poc que ens ha durat lo de la gamma extra. Però bé, nosaltres adaptant-nos al medi, amb un 5 de 7 al més pur estil vallenc, desmanegat i bellugadís. I desmuntat, que sembla que això és el que es porta últimament per l'Alt Camp. No s'ha de desmerèixer mai als amfitrions. Als seus peus.

Patrimoni Immaterial de la Humanitat

Els castells? Indubtablement!
El Cant de la Sibil·la? Sí, per què no?, ja m'està bé.
La dieta mediterrània? Bueno, vale, d'acord, si així ho voleu...
Però el flamenc??

En serio, no li acabo de veure el què.

Podem quedar últims al Concurs?

Segons la web del propi Concurs, sí:

El món al revés

Autèntic ambient de Santes el dissabte a Llavaneres. Sí, sí, ambient de Santes-Santes, sí, aquell ambientasso del dia 27 a la sortida de l'Ofici, aquell matí en que cal fer números per muntar la pinya del putu pilar. Ja veus tu, a quatre dies de poder escriure una pàgina que fa més de quinze anys que no ha escrit ningú i mira'ns, amb mandres i ganduleries.

Que raros que som collons, clavadets al nostre pilar de sis, que al local fa virgueries i després li fot una mandra enorme sortir a veure món i, si hi surt, ens surt destrempat i figaflor. Doncs això, que som raros: o coneixeu alguna altra colla que porti a plaça menys de la meitat de la gent que érem a assaig? A veure si encara resultarà que l'autèntic líder de la Colla, el referent, és en Juanca; sí, el del formatge guarit.

Però bueno, sembla que això de les coses rares és general: La Vella contemporitzant, fet-se la prudent i apretant només per la seva festa major (pas a pas, pis a pis?). Vilafranca fent més castells que comunicats de premsa. Els Minyons lluitant i descarregant tots els seus castells a la vallenca. Els Capgrossos encapçalant el rànking de llenyes. En Montilla encapçalant una manifestació independentista. Espanya guanyant un Mundial.

El món al revés.

Fent possible l'impossible.

Aneu-hi pensant de cara a diumenge.

Cuando haces POP, ya ho hay stop

En Paul ha decidit:


I aquest no falla!

Eufòria

Veure acomplir-se el somni que has perseguit tants anys. L'explosió de satisfacció pel final feliç de tanta feina i tantes proves i tantes hores al local. La sensació de ser el rei del món, de treure de dins la ràbia i la mala llet acumulada quan les coses no surten. El goig de fotre un crit immens i rebentar-ho tot, alçar els braços enlaire, tancar el puny i cridar que sí, que has pogut amb el pilar de sis i que en vols més. Més canya, més batalla, que aquí l'esperes, desafiant.

Paraules, paraules i paraules. Com sempre, una imatge val més que mil paraules.

La viva imatge de l'eufòria:

Capgrossos 2020

No em pregunteu com, però navegant per internet he trobat un número del Tirant lo Blau del 2020, que pel que sembla igual és la data del proper número, visto lo visto. Així per sobre, destaquen algunes notícies:

• S'inicia la temporada amb la diada de l'aniversari del local i, com a acte central, s'inaugura el nou pany del vestuari dels homes. El president fa un emotiu discurs sobre la importància d'aquesta fita i anuncia novetats sucoses pel proper any, com l'adquisició d'una escombra. Talla la cinta Esperanza Aguirre, nova presidenta de Caixa Laietana.
• Es consolida en el món casteller la forma capgrossa de manar un castell, amb un equip format pel cap de colla, l'Enric Canal i tots els caps de colla anteriors. En Martí Esquerra excusa la seva absència.
• La tècnica convenç en Joan Àlvarez per a que continuï un any més, que aquest sí que serà l'últim i que només haurà de fer el tres. També algun cinc. I algun quatre. A part de la torre, clar.
• El conveni amb l'IMSERSO permet establir Torremolinos i Benidorm com destins fixos dels viatges de la colla, enmig del goig de les darreres noves fornades de castellers, que llacen les seves dentadures i pròtesis enlaire com a símbol de celebració.
• Després d'instal·lar les trompetes de megafonia al pati, i puja les reixes fins als cinc metres, en Toru considera que ja ha arribat el moment de muntar les dutxes de gas.
• En Juanca s'anima i renova les cartes, els polos dels cambres i fot els topos del rètol del bar encara més grossos i anuncia que està en tràmits per canviar el dia menys pensat l'oli de fregir les patates.
• Tot i haver posat aixecador a assaig a la torre de nou amb folre i manilles, la tècnica considera que encara falten entre 16 i 17 persones més al pati per assajar-la en condicions. S'anuncia una potent campanya de reclutació. De cara a l'any vinent. O a l'altre.
• L'Enricma torna a fer castells però ho deixa abans de Sant Jordi. Torna per l'Aniversari i se'n torna a anar a la tercera ronda, aquest cop per pixar. Pel Concurs millora la seva pròpia marca marxant i tornat un total de set vegades.