Prou de silenci i eufemismes!

Té collons que en temps de webs, xats, mails, fòrums, messengers, facebooks, twitters, llistes de discussió, diaris digitals, blogs, llibres de visites, podcasts i les mil i una mandangues tecnològiques, en lloc aparegui rastre sobre la possible bomba de la temporada 2010.

Bé, sí, hi ha una petita referència geroglífica [sic], com si estiguessim encara en els temps de la Paca la Culona, dient sense dir, que ho entengui qui sap de què va i qui no que s'espabili, una mica de "tu ja m'entens" ara que tornem a tenir els trincos a la tele, com si no haguessin passat els anys per les nostres vides i els quartos per les seves.

La resta, per boca a boca i amb la boca petita, suposo que per que no salti la llebre.

 - Ei, t'has enterat?
 - Sí, que fort, eh?
 - A veure com sortirà..
 - A veure, a veure.

Però ja va sent hora de que algú parli alt i clar: els Capgrossos ens n'anem a Bellcaire. Ja em diràs tu, tanta tonteria per això. I ni tan sols aclareixen si d'Empordà o d'Urgell.

Fusió freda

Potser a algú li ha sorprés el recent acord de fusió entre Caixa Laietana i Caixa Penedés , però està clar que al món casteller no li ha vingut per sorpresa. La unió entre els de blau i els de verd (quines coses, eh?) ja es veia venir de fa setmanes i, para muestra un botón, n'hi ha prou amb veure la nova imatge corporativa de la nova entitat:

I em pregunto: hi té a veure res en l'acord algún il·lustre capgròs que va preferir el sopar de fi de temporada dels Castellers de Vilafranca a la festa de final de temporada de la seva colla? No mames, güey!

Thriller

Aquí a can Capgròs, ja se sap, sempre estem a l'última moda, i com ara toca Michael Jackson, nosaltres ens muntem el nostre Thriller particular ressuscitant amb nocturnitat i alevosia un espectacle que tal dia farà un any, per esgotament de la fòrmula, la va dinyar. A què collons venia a aquestes alçades tornar amb lo del Dones vs Homes?

Només per poder-nos flipar (tots plegats, elles i nosaltres, s'ha de reconèixer) amb una torre de sis íntegrament femenina i amb tot el tronc inventat la cosa va semblar la pena, però a partir d'aquí la cosa va degenerar en perfecta sintonia amb el dubtós gust de la posada en escena de les fèmines. He estat uns quants dies intentant refer-me de la imatge horrorosa i horrorífica de veure nenes de 7 anys convertides en anuncis vivents de Wonderbra i és possible que aquest malson m'empaiti la resta de la meva vida. En tot cas, si volen persistir, seria d'agrair que la propera vegada siguin més realistes i més d'una (i de dues i de tres i de quatre) en lloc d'estampar-se el pitram a la samarreta ho podria fer al pantalons. Cada cosa al seu lloc.

I els homes, doncs mira, amb la nostra festa de pijames particular, a la nostra edat! Si elles van demostrar que, encara que s'hi gastin calers, sense imaginació la cosa no tira, nosaltres demostràvem que sense calers ni imaginació ni gaires ganes, tampoc. Proposta: l'any que ve fem intercanvi de vestuaris, serà més agrait veure-les a elles amb pijama i nosaltres, només amb les seves samarretes, farem real aquell crit tan casteller del Pit i collons!

Ja ho diuen que això de les segones parts no són mai bones (bé, els The Police almenys van guanyar-hi quartos). Ara que hi penso, me n'adono que la Veci no ha sigut mai pubilla. Aneu preparant la banda i els tirants que s'olora a ressuscitat...

Viagra castellera: Top SexPill On Sale, Only $1.20/pill! No Side Effects. OrderViagraToday

Finito, que diuen. Hem acabat tan a tope que ens dura la temporada unes setmanes més i acabem plantant un gamma extra la nit de Nadal. Ara anem tots de Laportes esverats i ens mirem el setembre i no ens reconeixem en aquelles imatges, ja ho vam dir que no estamos tan mal i mira, hem acabat l'any amb el triplet. Ara tornem a ser boníssims, mira tú quines coses, quan ens crèiem que estàvem comdemnats a ser morralla castellera per la resta dels nostres dies. Ja ho diuen que els extrems mai són bons, però mal que mal millor acabar l'any llepant-nos la cua (potser no calia ser tan gràfic) que no llepant-nos les ferides.

Com fan els pitjors equips de futbol, sembla com si aquesta colla s'hagués tornat resultadista i sense grans castells el pati d'assaig sembla can Junqueras. Feina en fem un munt i amb més o amb menys sort tard o d'hora acava sortint a plaça, però en el dia a dia ens falta trempera, i això que des de temps inmemorials tenim fama de sosos!

Socialment anem una mica del rotllo qui dia passa any empeny, i quan arriba l'aniversari fotem uns ping-pongs i unes petanques perquè en el seu dia, fa més d'una dècada, algú va decidir que muntaria uns ping-pongs i unes petanques. I per la diada tres quarts del mateix amb les bitlles i la butifarra. Encara tenim revista? Què queda de la web, amb el fòrum mort i actualitzada de higos a brevas? I sí, algú em dirà que aquest any ens hem inventat el Dia Blau i el Dia Jove i jo els diré que sí, que està molt bé, i els hi preguntaré qui ho ha muntat i si se'ls acut algú de relativa nova fornada que tingui les ganes de fer una feina de dinamització tan brutal com la que està fent en Mia. Pocs noms, oi?

En alguna cosa ens devem estar equivocant tots plegats, perquè no serà que no entri gent a la colla, perquè n'entra i força, però potser estem donant la imatge que aquí oferim de tot a canvi de pagar la quota i venir de tant en tant a algun assaig o actuació. És el que comentava fa temps el company Ramon Boter en una entrevista, que la gent confón les entitats amb empreses de serveis.

Falta trempera, ja ho dic, i els castells acaben encomanat-se d'aquests dies (o setmanes) tontos que tenim de tant en tant. Segurament ens hem equivocat amb el target a l'hora de buscar nous efectius, falta gent jove. Sí, sobretot noies joves. Ja ho deia fa molts de temps en Melilla que estava d'acord amb la incorporació de les noies a les colles castelleres, perquè darrera de cada noia hi entraven cinc nois.

Doncs potser sí que si vinguessin més noies a la colla hi hauria més trempera. El que no sé és si seria estrictament castellera.

Narcisistes

Quin regust tornar a sentir-nos així després de tantes setmanes amb la tita fluixa, tan fluixa i pengim penjam que semblàvem el Milan del món casteller. Tres quarts d'entrada al pati d'assaig, però visto lo visto, fins i tot a aquestes alçades ens sembla bé, que no hi havia entrepans però hi havia la teletrés.

I ale, de bolos per la teva, assajant amb camisa al més pur estil de la Vella. Clar que ells en casos així acaben l'assaig fotent-se una senyora paella i els queda la cosa potent, fartanera i orgullosa. Nosaltres, si ens plantem al local amb pantalons blancs i la camisa per dins, ens queda un assaig pijo i macu. Però mira, som com som i hem d'acceptar tothom, es ruixi d'aigua de colònia perquè ve la tele, o es posi boletes de naftalina entre els plecs de la faixa per conservar-se més jove.

Fos el que fos, divendres ens vam tornar a sentir guapos, a agradar-nos, fins i tot a posar-nos tontorrons amb nosaltres mateixos. Osti, és que cada prova que fem m'agrado més! Sí, sí, aquesta colla em posa! I així, amb el guapu subidu ens en vam anar a Girona, que tothom sap que és el lloc ideal per tenir atacs de narcicisme.

Tan sobrats anem, que quan ens vam enterar que l'Àlex Dorda tenia problemes d'il·luminació amb la càmera, vam decidir desmuntar el primer intent del tres de nou per poder-ne tenir una foto com déu mana. És que estem a tope, narcisistes dels collons.

Tots som una colla

És importantíssim acollir i integrar a tot el personal nouvingut que apareix per casa nostra, parlem del país o de la Colla. En aquest sentit els Capgrossos anem fent els nostres pinitos en matèria de multiculturalitat i així, per exemple, a finals de mes hem muntat una taller de carbasses de Halloween i un túnel de la por, per donar caliu als anglòfons de la colla (apa, Jason, quin cunyat tant detallista que tens). Integració inversa en podríem dir.

No sembla mala idea el mano a mano aquest entre la Coordinadora i la Generalitat, si un cop pagats (i amb sort, fets) els informes de torn queden calers per fer alguna cosa més que propaganda i acaba servint per aconseguir nous castellers a les colles i de passada ajudar a integrar als nouvinguts. Sempre serà millor això que no segons quines lleis d'estrangeria (que per cert, perquè no les hi han aplicat mai al rei i a la reina si són nascuts a l'estranger i no han treballat mai ni tenen ganes de fer-ho?).

Al bressol dels castells potser flipen amb tot plegat i es pregunten què collons de campanyes i projectes, si això de la integració als castells s'ha fet sempre, que hi ha un bon grapat de melillas, juanatxos i banderas amb currículums castellers brillants. Clar que potser la diferència és que abans els castellers eren, per norma general, gent humil, i tots els immigrants acostumen a ser-ho (sinó de què collons fotrien el camp de casa seva?), i en canvi ara els castellers potser som una mica pijos tots plegats, vés a saber.

De qualsevol manera, entrar a fer castells a Valls deu ser relativament fàcil, perquè sincerament: que sí, que quan fa fred tenen la Festa de la calçotada i els Tres Tombs, però què collons més es pot fer a Valls els mesos de calor? Fora de la plaça del Blat, és un poble ben sosso, certament, no com Mataró, on disposem d'una oferta brutal: pots agafar el cotxe i anar a Barcelona al teatre, pots agafar el cotxe i anar a Terrassa a escoltar jazz, pots agafar el cotxe i anar a Sant Pol a sopar, pots agafar el cotxe i anar a Montserrat a escalar, pots agafar el cotxe i anar a Salou a Port Aventura, pots agafar el cotxe i anar a la Molina a esquiar... i així centenars d'activitats. I a algunes fins i tot s'hi pot anar en tren i/o en bus. Ja ho he dit, brutal.

Jornades irregulars

Tristesa patètica la d'aquest cap de setmana (estrictament dissabte i diumenge) casteller. Diumenge em mirava el Quarts de Nou i tenia la mateixa sensació que mirant la quiniela d'aquesta setmana: Cádiz-Cartagena, Huesca-Numáncia, Bèlgica-Turquia... Sí, vale, té la forma, les caselles i els colors d'una quiniela, però no és una quiniela. Doncs amb els castells igual, voltant per aquests móns de déu hi ha colles, colletes i bandes.


Ja és trist que un cap de setmana que no acaparen l'atenció mediàtica les 'grans', les colles mitjanes no aprofitin per treure el cap i lluir palmito, i acabin sortint per pantalla alguns intents, nyaps i xurrus poc edificants, per dir-ho d'alguna manera. I sí, al final fins i tot va sortir un castell de cinc (si és que tenen sentit aquestes dues paraules juntes) i jo ja no sabia si estava mirant el Quarts de nou o el Caçadors de bolets.

La 'jornada regular' va donar per tant poc, que es va haver de farcir amb la crònica del Concurs7 de fa una setmana i que, tot sigui dit, aquest any va mostrar un bon grapat de castells dignes, que ja és molt. Amb caps de setmana com aquest ja pot en Beumala anar-li fotent totes les ganes al seu invent de de les jornades regulars. Clar que, per no baixar del burro, es capaç de dir que aquesta setmana hi havia aturada pels compromisos de les seleccions.