Març marçot

Si alguna cosa té de bo el primer assaig del març és retrobar la gent, fer-la petar i després si te he visto no me acuerdo i a l'abril ja m'hi tornaré a passar. Però mira, aquest any amb la conya de la Candela ni això, que lo xerrat, xerrat estava i als quatre pardillos que havien començat amb gana de castells se l'havien deixat i ben deixada a Valls.

[Nota: Sembla que hi ha algú que amb el tema de la Candela m'acusa de faltar el respecte a no sé qui-què exactament. Dies fa, que no dormo! Sabeu què? Al programa de les decennals del 2021 apunteu-hi 6.846 en lloc dels 6.847 (!!!) d'aquest any, que servidor ja no tindrà edat per anar pels puestos ]

És a dir, que poca chicha per començar, que més que picar pedra, sembla que anàvem del rotllo del ball de les pedretes... I és que: a qui se li acut muntar un assaig el dia de l'Espanyol-Mallorca? És motiu de sesse! I és clar, va passar el que havia de passar, quatre i el cabo. Collons, que és que no hi havia ni en Mia Castellví, ja està tot dit!

Però bé, amb els que som farem, i vam poder acabar l'assaig amb aquell punt d'esperança, aquella brillantor als ulls, aquelles papallones a la panxa i la seguretat que, tot i que lluny, amb il·lusió i treball, molt de treball, descarregar el cinc de set pot estar, algun dia, al nostre abast!