La feina ben feta, ni té frinteres ni té roval

Suposo que aquest pseudo-espectacle que es va muntar a Valls l'altre dia devia ser per celebrar la proclamació dels castells com a Patromoni Immaterial. Segurament muntar un tinglado d'aquests deu ser complicat (a part de costar un ou de la cara), però com deia la meva iaia: manolete, si no sabes torear pa qué te metes?

M'ho podran vendre com la gran festa castellera, però tot plegat fotia un tuf a rendir pleitesía que tombava. Que et deixin plantar un cony de pilar a la plaça del Blat potser posa calent a algun mitòman innocent. Però el rotllo ja va de sado-maso quan et toca menjar-te tres hores d'un simulacre de cercavila gelat pel barri vell de Valls (que és un rato maco, eh?, maco perquè sí). Quan a la plaça (??) no hi ha lloc per moure's. I sobretot, quan et toca fer el passadís per a que passin les colles amfitriones. Cutre si està fet exprés i doblement cutre si va ser un problema d'organització.

Es pot treure alguna conclusió de tot plegat? Doncs, com a mínim, com és d'important per les colles aconseguir que vaig entrant gent nova: només aconseguint que entrin nous castellers es podran assegurar d'aquí a deu anys un mínim de pardillos per les properes decennals. Perquè als que vam llepar aquest 2011, em sembla que el 2021 tenim previst un dinar familiar o partit de bàsquet dels nens.


I els Capgrossos, estel·lars, còmodament situats a la 38a posició del rànking, marededéusinyó, que poc que ens ha durat lo de la gamma extra. Però bé, nosaltres adaptant-nos al medi, amb un 5 de 7 al més pur estil vallenc, desmanegat i bellugadís. I desmuntat, que sembla que això és el que es porta últimament per l'Alt Camp. No s'ha de desmerèixer mai als amfitrions. Als seus peus.