dilluns, 13 de juliol del 2009

Calor, Capgrossos i el pito del sereno

Calor, molta calor. I la Veci allà dalt amb les mànigues cordades fins al canell. No sé si ha de ser el cap de colla, l'equip sanitari, o el chico martini (vingut a menos) de les pinyes i folres, però que algú li digui que ja estem a juliol, que només ens faltaria ara perdre el pilar per un xarampió.


Calor, calor sulfurada després de comprovar que la millor actuació amb castells de 8 del que va de temporada pels del Punt mereix només set línies merdoses d'una minicolumna, i a sobre en gasten quatre per dir que no vam fer el tres de nou. Això sí dos bones columnes, oletusgüevos, per la primera catedral de la Jove. Per mi els desherediaria ara mateix (als del Punt, als de la Jove la meva felicitació virtual, lo del puño y letra és una exclusiva de Bartolí®).

Calor, calor estupefacta davant de la tele. Calor de vergonya aliena al veure el pastitxe en el que algú va convertir la meva cita setmanal amb la Carnicé. Tot ben enllestidet el dissabte al vespre, que així ens pillem un diumenge de festa, eh paios? I ale, entre el mikimoto guiri, els palestinitos i la mare que els va parir a tots plegats, mitja hora enlaire. Mala cobertura de les actuacions previstes el cap de setmana, i com que al final el pollastre no dóna massa de sí, ves-li fotent farciment. Telecinco, que venimos!

Quan ho fan bé (que ho fan molts cops) s'ha de dir, però quan no, pues no. Vergonyós i punto.

dilluns, 6 de juliol del 2009

Dejà vu

Viure fora de Mataró fa un pèl complicat seguir el dia a dia de la colla. Pel vici de xerrar gairebé sempre amb els mateixos castellers, i normalment sobre collonades, és fàcil que s'escapin molts temes que no arriben mai a les converses a peu de plaça entre castell i castell, o entre prova i prova a l'assaig del divendres.

'Llegeix-te les actes', em va dir un dia el presi. 'Que friki', vaig pensar jo. Però amb el temps reconec que és una bona manera pels castellers de a pié d'enterar-se dela vidilla que hi ha més allà del que en el seu dia el cap de colla va batejar com l'oasi capgròs.

Tot aquest rollo per explicar que m'ha cridat l'atenció llegir a l'acta de maig una perla com aquesta: "Es demana a la botigueta, que no es facin comentaris negatius de la samarreta d’enguany". Jarl! Això és una invitació amb tota regla per fer justament el contrari!

No em posaré en si el disseny és lleig o és maco (menys encara després del cartell de l'aniversari d'aquest any). Original? Aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!

Llegint a lamalla.net surt aquesta notícia: "Per divulgar els 20 anys dels Xicots de Vilafranca, la dissenyadora Mei Esteve ha fet un cartell on es pot veure una fletxa vermella en trajectòria ascendent, que vol representar l'evolució de la colla."

Osti, tú, ja l'estic visualitzant: la fletxa amunt, el nom de la colla en vertical, aquell color vermell tan xicoter... em recorda a alguna cosa i no sé què, potser al cartell de les Santes d'en Xavier Rosales? Ai pillines!

Posats a copiar, estaria millor copiar els castells de nou del G4 o les torres de vuit dels borinots o dels pastelerus (collonsssss). Ja fa dies que fa calor i començo a tenir picors estranyes.