dilluns, 13 de juliol del 2009

Calor, Capgrossos i el pito del sereno

Calor, molta calor. I la Veci allà dalt amb les mànigues cordades fins al canell. No sé si ha de ser el cap de colla, l'equip sanitari, o el chico martini (vingut a menos) de les pinyes i folres, però que algú li digui que ja estem a juliol, que només ens faltaria ara perdre el pilar per un xarampió.


Calor, calor sulfurada després de comprovar que la millor actuació amb castells de 8 del que va de temporada pels del Punt mereix només set línies merdoses d'una minicolumna, i a sobre en gasten quatre per dir que no vam fer el tres de nou. Això sí dos bones columnes, oletusgüevos, per la primera catedral de la Jove. Per mi els desherediaria ara mateix (als del Punt, als de la Jove la meva felicitació virtual, lo del puño y letra és una exclusiva de Bartolí®).

Calor, calor estupefacta davant de la tele. Calor de vergonya aliena al veure el pastitxe en el que algú va convertir la meva cita setmanal amb la Carnicé. Tot ben enllestidet el dissabte al vespre, que així ens pillem un diumenge de festa, eh paios? I ale, entre el mikimoto guiri, els palestinitos i la mare que els va parir a tots plegats, mitja hora enlaire. Mala cobertura de les actuacions previstes el cap de setmana, i com que al final el pollastre no dóna massa de sí, ves-li fotent farciment. Telecinco, que venimos!

Quan ho fan bé (que ho fan molts cops) s'ha de dir, però quan no, pues no. Vergonyós i punto.