divendres, 27 de març del 2009

La son a les orelles

Suposo que es tracta una mica de tot: de la mandra de cada començament de temporada i dels últims coletassos del fred de març que fan pensar-t'ho dues vegades abans de sortir de casa per anar a passar el vespre al local. Potser el terra radiant hauria d'utilitzar-se més com a reclam, és una idea. Clar que mentres l'Enric Canal ens delecti amb els seus 'NEM-A-FORA!, de poc servirà. Suposo que, per edat, aquests fogots que té deuen ser de la menopausa, però no trobo just que ens la faci pagar a tots plegats.

De moment no he vist gaire ambient els divendres (que és quan puc baixar a l'assaig) i pel que em comenten els dimarts s'estan fent proves molt bones de manilles, el que passa és que sense pinya ni folre queden molt deslluïdes. Clar que el març ja ha sigut sempre això (excepte l'any passat, suposo per l'efecte del local nou) i més encara sumant lesions, sabàtics i baixes voluntàries. I això sí, jugui el Barça o jugui el Madritpudrit, el collons de la Champions sempre tocant el que no sona (sí, efectivament, els collons).

Ja sé que són uns liantes els paios que no van als assajos dels dimarts i criden a tothom que, sobretot!, no faltin als assajos del dimarts. Doncs mira, nem a fer el cutre, què collons: NO FALTEU ALS ASSAJOS DEL DIMARTS!

Ja ho va dir el cap de colla que aquest any tocaria picar pedra. Però o comencem tots a posar-nos la faixa, o més que picar pedra, el que acabarem és fent plastilina.