Dotze anys sense caure un pilar es diu ràpid, cap de les nostres enxanetes havia nascut llavors i la majoria teníem menys kilos i més il·lusions. Si hem d'arribar algún dia als mil pilars descarregats, alguns potser ho veurem des de l'altre barri, via El Tot Celestial, o des de la residència, mirant Quarts de nou i fent tota mena de comentaris tirant a brutots (ja ho té això, l'edat, és desinhibidora) sobre la presentadora de torn.
Hi ha moltes maneres de fer història, i que et caigui un pilar de quatre a can capgròs n'és una. Canet serà el sambenitu que hauran de portar tota la vida aquests pilaners. Sí, semblarà que en un parell de dies tots ens n'hem oblidat, però el dia menys pensat, passin un o deu anys, sempre sortirà algú amb la conyeta, els copets a l'esquena i el somriure foteta recordant-los l'efemèride.
Quina cara se't deu quedar quan et cau un pilar de quatre tot just després de que s'hagi descarregat tot un pilar de sis?
"A Canet, bé s’hi està, si s’hi està poquet". Les dites populars no són mai perquè sí.
6 comentaris:
He llegit això, he comptat fins a cent, he anat a rentar els plats, he fet tot el que diuen els tòpics per no haver-te d'enviar a cagar.... però no he pogut evitar-ho.
Gràcies per res.
No sé qui ets i se me'n refot.
He fet sempre el que m'han dit, he protestat el mínim, no m'he posat medalles i he fet allò tan casteller de 'tot per la colla'... però hi ha coses que m'inflen els ous.
I no crec que m'hagi posat cap galleda al cap, he vingut a assaig i he aguantat totes les tonteries que m'heu volgut dir.
Quan va caure el pilar em va saber molt greu per l'enxaneta, per la Sílvia i per la colla en aquest ordre. El greu per la colla l'estic deixant a marxes forçades.
Apa, felicitats a tots.
Jordi
Hola, Jordi
No sé ben bé què és el que t'ha molestat del meu missatge, l'únic que hi deia es que d'una cosa així la gent en farà mofa, cosa que tú mateix dius que alguns van fer ahir a l'assaig.
Si t'ha molestat la galleda puc canviar la foto per aquesta:
http://medicablogs.diariomedico.com/mdaniel/files/2009/01/img_verguenza.jpg
I tranquil, que ni has estat el primer ni seràs l'últim. No t'atabalis i pren-t'ho amb humor, que sé que en tens.
El Cigaló
El que emprenya a la gent es que algú, des de la impunitat de l'anonimat, vaigi dient tonteries sense tenir-ne ni puta idea del que diu.
L'unic bó que et trobo, és el sobrenom. Un cigaló de tant en tant després de dinar, és un dels plaers que hom pot tenir.
Gràcies, Anònim
El teu comentari sobre l'anonimat i el "no tenir ni puta idea sobre el que es diu" resulta paradòjicament exemplificant.
I que tal aquestes altres dites:
"Aquest Cigaló està tocat d'un colló"
"Això és un cigaló de garrafa, a veure qui és el que l'agafa"
"Aquest cigaló de "Veterano", te'l pots fotre per l'ano"
"Si vols un bon cigaló, no facis cas a aquest cabró"
"I si vols parlar d'espadats, vine a l'assaig, que és per quedar bocabadats"
Vinga "carajillo", que tinguis un bon "veranillo"
M'agraden, Anònim, m'agraden, veig que has captat l'esperit d'aquest bloc.
Publica un comentari a l'entrada