Aixecar la camisa

En fi, sembla que aquest any algú està disposat a anar-nos tocant els collons durant la hibernació i les vacances castellers s'han acabat convertint en quatre ponts mal repartits.

Ara la camisa, vés per on, que ja trigava massa temps algú a fer saltar la llebre. Piensa en verde y acertarás, em sembla que deia el refrany. I encara menys temps han trigat a contestar amb sang als ulls els salvadors d'essències, els curts i els menjamocs. La camisa "és un símbol", "és sagrada", i alguna tonteria més, com si no fes quatre dies que s'hagués fet la mateixa pantomima amb la samarreta culé. Com si molts del que parlen no portessin pedaços, a cual más cutre, sobre la camisa que ara resulta que diuen que és sagrada. Si el Barça és més que un club, les colles castelleres són un puticlub.

Tot plegat sona a envegeta de la dolenta, vamos, el que se'n diu una pataleta amb totes les lletres. Es podien haver contraposat qüestions estètiques, logístiques (qui és el guapo que renova les camises amb cada canvi de patrocinador?) i fins i tot els problemes que podria portar a les colles-anunci participar en actes més o menys tradicionals (com La Passada o altres professons) en les que no són organitzadors o convidats.

La publicitat ho envaeix tot. El món va cap aquí i els castellers podem jugar a no ser-hi. A canvi de renúncies, és clar. I si no, doncs mira, algú amb més imaginació sabrà trobar vies alternatives per anar fent la puta i la ramoneta. I hi haurà qui sabrà aprofitar que els de Badalona vesteixin groc Ikea, o que els de Mataró llueixin blau laietana (descansi en pau).  I si els lagartus van del rotllo piensa-en-verde, que no es preocupin que nosaltres tenim a la Volkswagen darrera la cantonada amb el seu think-blue, que és més de luju.

O que facin com en l'Ossu, que ha tirat per la via del patrocini individual i ja ha llançant la seva línia de màldemans manillerus, canela fina!