L'altre dia a Sabadell, quan un de Minyons em va comentar que portaven un programa amb un castell de nou (3), un castell de vuit (4) i un castell de set (2), vaig recordar, en una associació d'idees fàcil, que d'aquí a no res ja ve la diada de la Mercè.
A mi m'és bastant igual qui actua o qui deixa d'actuar en aquesta performance pro-guiris, l'actuació més vista i menys mirada del món casteller. Sense voler entrar al debat, només diré que s'ha de reconèixer que, com l'any passat, la colla local està completant una temporada força gris.
Però bé, al cuento, de la Mercè m'han vingut al cap les actuacions mercenàries, potser per similitud fonètica o potser per la similitud del tipus de públic que congreguen aquestes actuacions. Les mercenàries són les razzies castelleres en sopars, fires i congressos que responen únicament al lema:
La majoria de vegades aquestes coses (són actuacions? són espectacles? són coros y danzas?) tenen aquell punt cutre que fa que, tot i que en el mateix moment li fotries una pallissa estupenda al putu directiu guiri borratxo de torn, amb els anys les acabes recordant amb carinyo, com aquella cosina tonta que tots hem tingut.
No sé que tenent aquestes pseudo-actuacions, que fan que la majoria volem i dolem. Segurament és que en el fons som uns cutres, mal que ens pesi. Sí, ens agrada anar de guais, d'esnobs, de culturetes, és igual, del que sigui, i no reconèixer mai que havíem tingut cassets de l'Eugenio o de l'Arévalo. Sí, ara resulta que ningú va veure mai Los Bingueros, eh que no? (Els joves ja em sabreu disculpar, no estic massa a la onda per saber d'alguna perla contemporània que sigui l'equivalent a aquest best-seller de l'Esteso i en Pajares).
Sí, les mercenàries són la part més salvatge del món casteller, en totes les seves variants: hi ha actuacions que es poden considerar atracaments de guant blanc, n'hi ha d'altres que són simplement prostitució castellera. Això sí, mai en públic i al mig del carrer, sempre en recintes tancats i exclusius. Putes, però cares. La part més fosca, sí senyor, i alhora la més imprescindible per la supervivència econòmica de les colles. Després de l'administració, clar, tot i que de tant en tant també ens toca prostituir-nos.
2 comentaris:
Esperem que no surti el Millet de torn!
Per tots els adjectius que dediques a l'actuació de la Mercè de Barcelona deixes veure ben clarament que o bé parles d'oida utilitzant tòpics i no hi has anat mai, o bé és una actuació que et fa molta ràbia per tu sabràs quines raons.
Els castellers de les colles que hi actuem i que amb la nostra feina hem contibuït a fer d'aquesta una de les grans actuacions del calendari casteller, n'estem molt orgullosos i, amb ganes i il·lusió, hi anem any rere any a donar-ho tot.
Només et puc dir que, a més de la multitud de guiris que esmentes, també omplen la plaça moltíssims barcelonins que també tenen dret a gaudir d'una gran actuació de castells com els ciutadans d'altres ciutats de l'area no tradicional (o és que potser els mataronins sou un públic més autèntic que els barcelonins?).
A més, el dia de la Mercè a la plaça de sant Jaume des de sempre també hi trobes afeccionats i castellers d'altres colles que es desplacen fins a Barcelona per a gaudir dels grans castells que es fan i que s'han fet en aquesta actuació, i més des que es realitza en diumenge!
Pensa que abans que al Maresme hi tinguessiu colla, a l'actuació de La Mercè de Barcelona ja s'hi feien castells de gamma extra.
Però bé, tu deus tenir tanta solera i tan bagatge que et permets de jutjar-ho i batejar-ho tot. Gràcies i endavant!
Josep Oriol
Publica un comentari a l'entrada