Pit (i collons, en aquest cas, no)

Llegeixo a l'últim número de la revista Castells:

"La dona, en general, té més capacitat de negociar, des d'un punt de vista tècnic, de parlar, no ens 'enroquem', potser som més conciliadores i tenim més mà esquerra, coses fonamentals per a arribar a acords i promoure la cohesió interna d'una colla", segons Baró i la seva experiència com a cap de colla.

Doncs jo, basant-me en la meva experiència amb el personal que veig voltar per les colles, la meva inclosa, només tinc una opinió sobre això de no enrocar-se, de ser conciliadores i de tenir més mà esquerra: M'hi cago i m'hi pixo.

Ja començo a estar-ne una mica fins els collons d'aquest rotllo de la <zum-zum, obrir música de compreses> manera femenina de fer les coses <zum-zum, tancar música de compreses>. Aneu a cagar a la via: n'hi ha prou amb parlar amb un baix i que t'expliqui l'apassionant món de les crosses, o fer una passejada pel pis de quints per comprovar que el que prima no és precisament l'altruïsme i el corporativisme, més aviat una mala baba (a vegades) que no es veu en cap altre pis del castell.

Ei, que de tot hi ha a la vinya del señor, que hi ha paies de puta mare, tios desgraciats, merengues bona persona i pericos intel·ligents. O sigui, que ja n'hi ha prou de tanta tonteria de nena guai, que ni tots som sants ni tots dimonis. A qué huelen las nubes? Au a cagar!