dimarts, 19 de maig de 2009

Pit (i collons, en aquest cas, no)

Llegeixo a l'últim número de la revista Castells:

"La dona, en general, té més capacitat de negociar, des d'un punt de vista tècnic, de parlar, no ens 'enroquem', potser som més conciliadores i tenim més mà esquerra, coses fonamentals per a arribar a acords i promoure la cohesió interna d'una colla", segons Baró i la seva experiència com a cap de colla.

Doncs jo, basant-me en la meva experiència amb el personal que veig voltar per les colles, la meva inclosa, només tinc una opinió sobre això de no enrocar-se, de ser conciliadores i de tenir més mà esquerra: M'hi cago i m'hi pixo.
Ja començo a estar-ne una mica fins els collons d'aquest rotllo de la <zum-zum, obrir música de compreses> manera femenina de fer les coses <zum-zum, tancar música de compreses>. Aneu a cagar a la via: n'hi ha prou amb parlar amb un baix i que t'expliqui l'apassionant món de les crosses, o fer una passejada pel pis de quints per comprovar que el que prima no és precisament l'altruïsme i el corporativisme, més aviat una mala baba (a vegades) que no es veu en cap altre pis del castell.
Ei, que de tot hi ha a la vinya del señor, que hi ha paies de puta mare, tios desgraciats, merengues bona persona i pericos intel·ligents. O sigui, que ja n'hi ha prou de tanta tonteria de nena guai, que ni tots som sants ni tots dimonis. A qué huelen las nubes? Au a cagar!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

No t'oblidis del pis de quarts!

ru ha dit...

espectacular!

ELOI ha dit...

Sí. Tot és una gran farsa. Entre elles es traurien els ulls, les úngles, el clítoris... No heu vist mai com es disputen al nuevo mayordomo del Ten con bioalcohol?