dimecres, 15 d’abril del 2009

La mare que us va parir

Com que m'he pogut allargar la santa setmana un parell de dies més i l'eliminatòria de la Champions estava més que decidida, he volgut aprofitar per fer allò que mai puc fer: assajar un dimarts.

Ja que baixava a Mataró, he aprofitat per passar a saludar la família i clar: pren alguna cosa, fes un mos, ja te n'has d'anar? Al final, sortir escopetejat per poder arribar, com a mínim, després dels cinc minuts.

Cinc minuts? On collons era la gent a un quart d'onze, al camp del Bayern? Hohaveuvistlamarequemvaparir! Al final ni assaig de dimarts, ni cerveseta al bar. Òstia, si fotia por i tot passar per allà, tot tant fosc. Molt fosc.