divendres, 8 de maig de 2009

Sortir sempre guapo

Qui voldria sortir lleig en el seu propi autoretrat? Com lo rei en Jaume, totes les colles escriuen les cròniques de les seves batalletes i vicisituts amb sobredosi de sucre. De cara enfora, tot són èxits, triomfs i encerts; l'autocrítica pot tenir lloc de portes endins, però els mitjans (revistes, webs, llibres) de cada colla són el més semblant a un publireportatge multimèdia d'autobombo. Només els fòrums (això les colles que en tenen) obren alguna escletxa que, en realitat, només acaba aprofitant algun eixelebrat per vomitar bilis (i tampoc es tracta d'això).


Avui farem classe d'història. Repassant el llibre dels Capgrossos que en el seu dia van escriure el "trio calavera", no sé veure cap fracàs estrepitós. Potser en deu anys no n'hi va haver cap, tampoc ho sé perquè jo vaig entrar més tard. Però ara que ja controlo una mica més (i abans de que em comenci a fallar la memòria), em pregunto si al proper llibre hi haurà algun lloc on parli del tema de la Creu de Sant Jordi de fa dos anys. Quin èxit, nanos!


Ei, que a mi això de la Creu me la bufa una mica, no sé qui era que deia que se'n reparteixen tantes que avui dia el que té mèrit és no tenir-la. Però s'ha de reconèixer que aquella campanya del 2007 va tenir el seu punt de ridícul, per la poca repercusió de cara enfora però sobretot pel suport tant tebi que va tenir dins de la pròpia ciutat. Val, d'acord, no era una iniciativa de la colla i per això no s'hauria d'imputar a la casella de fracassos propis, que se l'apunti qui correspongui.

Visto lo visto, potser haugés estat més apropiat presentar candidatura al lliurament que van fer abans d'ahir de les Medalles al Mèrit en el Treball. Perquè treballadors ho som un rato.

1 comentari:

ru ha dit...

interessant, tot plegat... et descobreixo, i et vinculo...