dilluns, 5 d’octubre de 2009

Per la cara

Aquest dissabte passat el local semblava la seu d'una colla castellera de debò, amb genteta i ambientillu. Entre birra i birra vam poder veure tota mena de culs penjant davant del rocòdrom, comprovar pels vídeos prehistòrics "que sempre pugen els mateixos" i fer una estona l'animal amb l'infable. El dia que en lloc d'un castell sigui una nina pot ser la bomba.

Mentre miràvem els vídeos vaig flipar quan va sortir per la pantalla en Constantino Romero fent-se passar per en Ramon Bach. Sí, parlava de castells i no posava la veu aquella del atletas-bajen-del-escenario, però jo vaig veure claríssim que no era en Ramon. Espero que en el seu moment la Judith també ho veiés.

El que passa en realitat és que hi ha desenes de personatges de renom que adopten una doble identitat per mantenir en secret la seva afició als castells (no tots són com en Benach, mira). No sorprèn a ningú que el propi Yusep Montiya sigui un habitual als nostres assajos, com també ho era en Motta, però ara com que està a l'Inter va molt liat i ve poc. Hi havia dubtes sobre si Roger Tomico era el nom en clau de l'Iván De La Peña, però la temporadeta que s'ha passat amb crosses ho ha confirmat del tot. I l'altre era en Lacruz, que es feia dir Quico Boixet i que l'any passat a l'Espanyol va demostrar que futbolísticament no havia millorat res (i no era difícil) des dels seus temps a la Juventus. Per no parlar d'en Roberto Carlos d'Esplugues, un altre il·lustre lesionat.

Però si una cosa tenim a la colla, són artistes: el propi Mark Knopfler ens va fer durant una temporada de delegat, que no és un càrrec balder però ell hagués preferit ser president. També en Juanjo Puigcorbé va pillar càrrec una bona temporada amb la canalla mentre es feia dir Mia en els repartiments del Teatre Guasch.

I molts més: què es pensa el doctor House, que per que deixi el bastó i la moto al carrer Sant Benet en hem de creure que és en Fluri? Per què l'Olímpia no reconeix d'una vegada que és la Pati Pla del club Super3? Perquè en Monràs de Ventdelpà no reconeix que va molt liat amb les granges i altres negocis i per això s'ha hagut de prendre amb més calma tot el tema dels castells i els pilars? Qui és en realitat en Rugama, el personatge d'en Tyler de la sèrie El Meu Heroi (Philip Whitchurch es diu el paio) o en Kiko Matamoros? O és en Coto? O són tots dos?

I ja he parlat d'en Montilla, però de polític en tenim de totes bandes: el propi Arnaldo Otegui quan s'amagava de la justícia espanyola també era a la colla i es feia dir Quim Mas. I com que hi ha d'haver de tot, també tenim l'Albert Rivera, que després dels últims esdeveniments a Ciutadanos s'ha acollit al programa de protecció de testimonis sota el nom de Pedro López.

4 comentaris:

potaranca ha dit...

Aquest darrer post, respecte el nivell que ens tens acostumats, deixa'm dir-te que fluixet i gastat.

Agafa-t'ho com a crítica constructiva

El Cigaló ha dit...

Així ho faré, Meli.

pataranca ha dit...

"La cagaste Burt Lancaster". No sóc ex-cargoli

Anònim ha dit...

En podríem afegir unes semblances més:
- Martí Esquerra: Gandhi
- Gerard: Lech Walesa
- Andreu Català: Slatan
Ibrahimovich
- Ferran Granya: Txigrinsky
- Toni Subirà: Ex-conseller Subirà
- David Lligonya: Mortadelo
- Ma Carme Prat: Mildred