dimarts, 1 de setembre de 2009

Sanfèliss

De tant en tant sempre surt el tema de si són millors les actuacions al migdia o a la tarda. Pel que es va veure diumenge, a Vilafranca estan d'acord amb les dues coses, i han muntat un menú dinar-berenar casteller estupendu, amb el seu bon retard, cinc horetes més que llargues a peu dret i a la solana (i sort d'algun cap de núvol). I l'any que ve tindrem els sants collons de queixar-nos si el Concurs s'allarga fins a les quatre, això sí, ben apalancadets des de les grades i a l'ombra.
Tant que patíem pels gamma extra i ara mira, a dojo, quina enveja. Clar que a mi l'enveja no em durà més allà de les tres de la tarda i no puc imaginar-me muntant un castell de nou a quarts de cinc, amb les cames enrampades, les lumbars a prendre pel sac i amb més gana que el Carpanta.

Els verds, tocats. Lo del 3 de 10 ja es veia venir, suposo que es van acabar creient la mà de periolistos que anaven cantant les excel·lències d'un 3 de 9 que potser no era per tant (el quatre sí que el tenen clavat, els cabrons), però l'ensopegada amb el 3 amb l'agulla els devia tocar molt més perquè ahir ja es va veure tota la feina que havien fet. Però el que els devia fer mal de veritat és la pica en Flandes que els hi va clavar la Vella a la ronda de pilars. Que et plantin als morros un pilar de 8, el teu castell i a casa teva, i que tu no el puguis ni provar, això pica. Això de la Vella és increïble i té el seu mèrit, perquè si tu li dius a qualsevol que s'imagini un grup de tios vestits de color rosa més que una colla de gamma extra s'imaginen això:


El millor per mi veure la Joves demostrant que es pot intentar un gamma extra sense haver provat abans el tres i/o el quatre, al final tot són castells de nou i arriba un punt que s'ha d'anar pel dret o no s'hi arriva a anar mai. I els Minyons, que gràcies als pinyos del dia abans es van estalviar haver de fer un intent impropi dels Minyons, van tenir el seu moment estelar a la tele de la mà d'en Ramon Patilles. Flasca! Flasca! Flasca! i després uns segons de silenci imperdibles, tot i que no crec que serveixin per adreçar aquest despropòsit ranquinero en que estan convertint els Quarts de nou.

I que maco veure tant de capgròs per la plaça de la Vila, des de les Santes que no en veia tants de junts, ni a l'assaig ni a Sitges. Son todos los que estan o estan todos los que son? Tant li fa, està clar que era el dia per veure a tothom: capgrossos en actiu, capgrossos amb altres camises (o ja parlem d'ex-capgròs?), capgrossos no tant en actiu (algun d'il·lustre amb guiri-pack inclòs), ex-capgrossos del paleolític inferior. La majoria per veure castells. Algun potser només per fer-se veure. I també algun(a) més per beure i poca cosa més.

I també molta gent de totes les colles, faltaria més, inclosos castellers de colles que se suposa que estaven actuant en aquells mateixos moments, quines coses!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Que gran que ets escrivint!

Certament, St Fèlix va ser molt bo, una mica tirant a pòker, amb algun que altre bluff i alguna banderilla més aviat pròpia de plaça de braus.

Però el més curiós és el que comentes sobre la presència de castellers en places on no hi ha la colla de la llueixen la camisa.

I pel que fa al trànsit de gent d'una colla a una altra, és la mar de natural. Nosaltres a Capgrossos n'hem integrat ja uns quants i no ens queixem pas, ara, que quan un capgròs se´n va FA MAL. Ens calia humilitat i veure les coses de l'altre costat del mirall. Xics, Esplugues, Valls i força altres es deuen sorprendre del nostre poc "fair Play".

Salut i endavant