Assaig de càntic a la Sala Cabañes

Ara que veig que al fòrum dels Capgrossos es posa de moda la literatura, jo també faré la meva aportació.

Avorrit fins les entranyes,
mig a les fosques i gelat,
aquest dissabte l'he passat
tancat a la Sala Cabanyes.

No fou gran cosa, l'espectacle:
tot de paios avorrits
anant xerrant pels descosits
i adormint al respectable.

Collons, vaig pensar jo,
han canviat molt, els Pastorets
sense el Jonàs ni el Lluquet
ni el Mataties ni el Rovelló.

A Satanàs no el vaig veure, tampoc,
ni l'arcàngel Sant Gabriel,
només un paio sense un pèl
que parlava a poc a poc.

Es veu que era el cap de colla,
seguit de tresorer i president.
Passat més de tres hores la gent
n'estàvem fins a la polla.

Com que de parlar en veu alta
tots 'nem una mica peixos,
sempre parlen els mateixos,
encara que no faci falta.

I surt aquell, el del magisteri,
donant paraules al vent
i entre mig la pobre gent
aplaudint sense criteri.

I així què? voltarem per les espanyes
mostrant els nostres castells
o al local ens farem vells
empaitant les mussaranyes?

Ai! si, déus del cel, finalment
es confirmés la sortida,
la polèmica serà servida
pel punt de retrobament.

Tornaran a sortir a la palestra
els del llinatge diví,
els autoanomenats emtiví,
per dirigir-nos amb mà destra

i encara que es surti amb avió,
es mouran totes les peces
per sortir des de Les Tereses
enderrocant mig Mataró.

Esperava que els crítics del fòrum
parlessin, per una vegada,
però, com sempre que hi ha quòrum,
fan mutis i tuf de cagarada.

En fi, què en farem d'aquests minyons
que només per pataleta
amb internet fan la punyeta
només per tocar els collons.

Al final res, ni campanyes
ni estratègies ni artimanyes,
només quatre pelacanyes
dormits a la Sala Cabañes.


.