Aquest cony de crisi

La cosa està crua, és veritat, i entre EROs, tancaments, deflacions i déu i sa mare, allò tan antic del "qui dia passa any empeny" és el consol dels qui (encara) no les passen massa putes. Suposo que deu fer molta gràcia (molta!) estar a la cua del paro i haver d'aguantar el rotllo aquest de que les crisis són, en el fons, oportunitats i desafiaments, toca't el ous.

Com que qui no es conforma és perquè no vol, els castellers també ens agafem a un pet amb tal d'agafar aire. Últimament ja n'hi ha hagut més d'un i de dos que m'ha sortit amb la màxima que amb la crisi entrarà molta gent a les colles. Quan entraran, quan acabi de petar tot?

En el fons és el mal de sempre, n'hi ha prou amb anar rumorejant amb un comentari fins que algú l'acabi transformant en veritat absoluta i taxativa. Sí que És veritat que això de la crisi i l'assistència a les colles ho havia comentat fa temps el Negre dels Minyons de Terrassa, en referència al baixón post-olímpic, però segur que ell estarà d'acord que en aquell moment hi va haver molts altres factors que ara ja no existeixen o són diferents.

Fa 15 anys estava tot per fer (i tot era possible, que deia el poeta) i fer un tres de nou amb folre era el repte de l'any i es fotien kilòmetres i kilòmetres per poder veure'n un, i ara fot mandra posar-se la camisa per intentar un gamma extra en pròpia plaça, estem tots més granadets i més ganduls. Suposo que li passaria el mateix a un que es passés tants anys afartant-se de jabugo o dormint cada dia amb la Michelle Pfeiffer. No, en aquest cas, no, lo acepto, pero no lo comparto, que diria en Trillo.

En tot cas, ja fot uns quants mesos que anem tirant de desacceleració, crisi, deflació o com collons li vulguin dir, i no veig jo que els castellers en siguem inversament proporcionals. Ja som al juny i plantar un clàssica de vuit és notícia! Ei, i que consti que estic content com el que més amb el que vam fer a Manresa, i que cadascú se sap lo seu, però veient el començament d'any que estem fotent tots plegats (totes les colles), a mi em sembla que la teoria aquesta de la crisi no rula.

Clar que potser és que en realitat lo dels inicis dels noranta no va ser per les olimpíades sinó de la ressaca de Wembley. Llavors sí que ho tenim bé, culerada!